dimarts, 14 de setembre del 2010

14 de setembre 2010

He mirat de somriure el millor que he pogut fer, mentre ell m’explicava de lo poc que li agrada parlar, en canvi, no havia parat des de que ens hem trobat aquest matí.
“Jo dic el que haig de dir quan escric”, m’ha repetit vàries vegades.
“Qui escriu a més a més també s’expressa, no has de llegir simplement el que ha quedat escrit, a més has de llegir el que s’ha volgut expressar”.
Difícil, he pensat jo, amb prou feines tenim temps per llegir de manera superficial, intentar aprofundir amb el que llegim requereix molt temps.
El millor és escriure de coses banals i sense cap mena de doble sentit, per no fer rumiar a la gent.

2 comentaris:

Seguidors