Si simplement fos capaç de viure en aquells moments, fora i lluny de les agulles de tots els rellotges.
Viure dins la història que estàs escrivint, tenir un petit diàleg de minut i mig, però imagines quin minut i mig?
Un cop llegit el meu diàleg m’agradaria que escrivissis que el meu personatge es retira amb un gran somriure. Sempre més quedaria amb un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada