Quan dues ànimes solitàries troben un camí en comú, encara que no hi hagi un sentit de vida futura en l’horitzó, si dos cors solitaris omplen conjuntament de llavors tots els conreus, si dues mans s’entrellacen els dits, probablement podran lligar la seva sort a una mateixa corda. Però si es trenca, el remordiment proclamarà secretament la llibertat de la collita de l’odi.
Parlar amb temor fomenta la por d’un cor infringit i uns ulls plorosos. La batalla es torna cruel a l’interior, l’amor i l’odi s’uneixen.
Toca un cor famolenc de sensacions amb la ploma i vessaran les paraules que queden després d'una traïció amarga, posa cada una d’aquestes lletres al seu lloc, treu-les de la decepció o la desil·lusió i et seguiran amb els ulls tancats.
Bona, Vicenç! Quanta raó!
ResponEliminagràcies company
ResponElimina