dimecres, 7 de maig de 2014

NÀUFRAG

Tot i no recordar amb exactitud com va ser que va arribar fins allà, el nàufrag va tenir sempre la certesa que d’alguna manera hauria de canviar la seva sort. No acceptava acabar els seus dies d’aquella manera, li va portar molts anys redactar una carta que expressés el seu estat i la seva situació.

En acabar d’escriure la nota, la va enrotllar de manera que pogués passar per la boca de l’ampolla, un cop a dins la va llençar al mar. Al poc temps el mar li va retornar l’ampolla, per sobrepès d’il·lusions i excés d’optimisme.

2 comentaris:

  1. La burocracia desespera. Al final és el que ens mata! Preciós, VIcenç!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grâcies per seguir-me.
      Tot i així no perdrem l'esperança

      Elimina

Seguidors