divendres, 5 de novembre de 2010

05 de novembre 2010

Encara tenia gust de salitre als llavis, el viatge havia estat més llarg del que es podia esperar, a l'arribada vaig mirar als companys i vaig pensar a veure què cony estaven fent amb les seves vides.
Jo, per sort, encara estic al camí; encara estic al camí.
Tot i que hi ha qui em mira i calladament es demana què cony estic fent amb la meva vida.
Potser, dic jo, tinguem diferents punts de vista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors