dimecres, 8 de setembre de 2010

08 de setembre 2010

Quan ja el dia s'ha donat per vençut, m'he deixat abraçar per la fosca, la nit em somreia. He plegat els estris i he girat de cop prenent la direcció d'un nou port. 
He comprés finalment que el món no es mou per si sol, som nosaltres els qui el fem moure. 

1 comentari:

  1. em vas fer dubtar, però estic d'acord amb tu.
    sense nosaltres acabaria aturant-se, el món vull dir. bufff!

    ResponElimina

Seguidors