Quan ja el dia s'ha donat per vençut, m'he deixat abraçar per la fosca, la nit em somreia. He plegat els estris i he girat de cop prenent la direcció d'un nou port.
He comprés finalment que el món no es mou per si sol, som nosaltres els qui el fem moure.
em vas fer dubtar, però estic d'acord amb tu.
ResponEliminasense nosaltres acabaria aturant-se, el món vull dir. bufff!