dijous, 23 de setembre de 2010

23 de setembre 2010

M’he assegut en aquella taula sabent que alguna cosa havia de passar, encara no m’havia donat temps a demanar que ja s’havia assegut davant meu el meu bessó.
Encantador!
Jo he fet el cafè mentre intentava esbrinar què hi havia en aquelles grans gotes blaves que vesaven nostàlgia. 
Després he demanat pluja, intensa i amb gotes grans, com a mi m’agrada. “Només per a mi si us plau”, he remarcat. La pluja intensa i amb gotes grans, són coses que a ningú li agrada compartir.

2 comentaris:

  1. Quina sensació es deu tenir quan tens un bessó...?

    ResponElimina
  2. Anna, segurament tots tenim una ànima bessona, falta trobar-la, segurament és el més difícil.

    ResponElimina

Seguidors