divendres, 10 de setembre del 2010

10 de setembre 2010

Jo hagués jurat que era avui quan ens havien de creuar casualment, i no.
He buscat una mirada, només una. Ningú. He començat a creure avui en que hi ha mirades que diuen molt, per això ara escolto amb els ulls.

3 comentaris:

  1. fas bé, es diu molt amb les mirades. I per esperar un dia més tampoc passa res...

    sort!

    ResponElimina
  2. Lali, benvinguda.
    Anna, les mirades no només ens diu, ens ensenyen, a vegades més del que voldríem saber.

    ResponElimina

Seguidors